20130219

James P. Cannon: "L'instrument decisiu de la revolució proletària és el partit de l'avantguarda"

"Trotsky's final message: Please say to our friends -- I am sure of the victory of the Fourth International"


L'instrument decisiu de la revolució proletària és el partit de l'avantguarda amb consciència de classe. En mancar la direcció d'aquest partit les situacions revolucionàries més favorables que sorgeixen de circumstàncies objectives, no es poden dur cap a la victòria final del proletariat i a l'inici de la reorganització planificada de la societat damunt fonaments socialistes. Això es demostrà de forma concloent —i positiva— en la revolució russa del 1917. Aquesta mateixa lliçó de principis deriva de forma no pas menys irrefutable —ni que siga negativament— de tota l'experiència mundial sencera de l'època de guerres, revolucions i aixecament colonials que començaren amb l'esclat de la primera guerra mundial del 1914.
James P. Cannon addressing a meeting of the ILD, october 1926

Amb tot, aquesta conclusió bàsica de la gran i tràgica experiència del darrer terç de segle pot ésser i ha rebut una interpretació reaccionària per una escola neo-revisionista, representades pels ideòlegs, filòsofs i predicadors de la prostració, capitulació i derrota. Diuen en efecte: «com que el partit revolucionari és petit i feble no té sentit de parlar de possibilitats revolucionàries. La feblesa del partit ho canvia tot». Els autors d'aquesta «teoria» refusen i repudien el marxisme, i posen en el seu lloc l'escola subjectiva de la sociologia. Aïllen el factor de la feblesa numèrica relativa del partit revolucionari en un moment particular de la totalitat de desenvolupament econòmics i polítics que crea totes les condicions necessàries i suficients pel ràpid creixement del partit de l'avantguarda revolucionària.
James P. Cannon 1938an

Donada una situació objectivament revolucionària, un partit proletari —fins i tot un de petit —equipat amb un programa marxista precisament elaborat i ferms quadres pot expandir les seues forces i arribar al capdavant del moviment revolucionari de masses en un espai compartivament breu de temps. Això es demostrà també de forma concloent —i positiva— amb l'experiència de la revolució russa del 1917. El partit bolxevic, encapçalat per Lenin i Trotsky, lligat a una petita minoria, tot just emergia de la clandestinitat i de l'aïllament el febrer fins a la conquesta del poder d'octubre —un període de nou mesos.
Cannon speaking at the 1940 convention of Socialist Workers Party

La feblesa numèrica, certament, no és cap virtut per un partit revolucionari però és una feblesa que cal superar amb un treball persistent i una lluita decidida. En els EUA totes les condicions es troben en procés de desplegar-se per la ràpida transformació de l'avantguarda organitzada d'un grup de propaganda a un partit de masses prou fort com per dirigir la lluita revolucionària pel poder.

James P. Cannon (SWP) gives a May Day speech at Webster Hall, New York, 1945

iruzkinik ez:

Argitaratu iruzkina

Oharra: blogeko kideek soilik argitara ditzakete iruzkinak.