![]() |
| "Trotsky's final message: Please say to our friends -- I am sure of the victory of the Fourth International" |
L'instrument decisiu de la
revolució proletària és el partit de l'avantguarda amb consciència de classe.
En mancar la direcció d'aquest partit les situacions revolucionàries més
favorables que sorgeixen de circumstàncies objectives, no es poden dur cap a la
victòria final del proletariat i a l'inici de la reorganització planificada de
la societat damunt fonaments socialistes. Això es demostrà de forma concloent —i
positiva— en la revolució russa del 1917. Aquesta mateixa lliçó de principis
deriva de forma no pas menys irrefutable —ni que siga negativament— de tota
l'experiència mundial sencera de l'època de guerres, revolucions i aixecament
colonials que començaren amb l'esclat de la primera guerra mundial del 1914.
![]() |
| James P. Cannon addressing a meeting of the ILD, october 1926 |
Amb tot, aquesta conclusió
bàsica de la gran i tràgica experiència del darrer terç de segle pot ésser i ha
rebut una interpretació reaccionària per una escola neo-revisionista,
representades pels ideòlegs, filòsofs i predicadors de la prostració, capitulació
i derrota. Diuen en efecte: «com que el partit revolucionari és petit i feble
no té sentit de parlar de possibilitats revolucionàries. La feblesa del partit
ho canvia tot». Els autors d'aquesta «teoria» refusen i repudien el marxisme, i
posen en el seu lloc l'escola subjectiva de la sociologia. Aïllen el factor de
la feblesa numèrica relativa del partit revolucionari en un moment particular
de la totalitat de desenvolupament econòmics i polítics que crea totes les
condicions necessàries i suficients pel ràpid creixement del partit de
l'avantguarda revolucionària.
![]() |
| James P. Cannon 1938an |
Donada una situació
objectivament revolucionària, un partit proletari —fins i tot un de petit —equipat
amb un programa marxista precisament elaborat i ferms quadres pot expandir les
seues forces i arribar al capdavant del moviment revolucionari de masses en un
espai compartivament breu de temps. Això es demostrà també de forma concloent —i
positiva— amb l'experiència de la revolució russa del 1917. El partit bolxevic,
encapçalat per Lenin i Trotsky, lligat a una petita minoria, tot just emergia
de la clandestinitat i de l'aïllament el febrer fins a la conquesta del poder
d'octubre —un període de nou mesos.
![]() |
| Cannon speaking at the 1940 convention of Socialist Workers Party |
La feblesa numèrica,
certament, no és cap virtut per un partit revolucionari però és una feblesa que
cal superar amb un treball persistent i una lluita decidida. En els EUA totes
les condicions es troben en procés de desplegar-se per la ràpida transformació
de l'avantguarda organitzada d'un grup de propaganda a un partit de masses prou
fort com per dirigir la lluita revolucionària pel poder.
—James P. Cannon: Tesis de la revolució americana
![]() |
| James P. Cannon (SWP) gives a May Day speech at Webster Hall, New York, 1945 |





iruzkinik ez:
Argitaratu iruzkina
Oharra: blogeko kideek soilik argitara ditzakete iruzkinak.